Fa una setmana el temps es va aturar. Molts cors trencats, futurs impossibles, somnis arrossegats cap a un abisme de profunditat incerta. Des del meu Penedès natal, des de les Terres de l'Ebre que m'acullen, el meu cor també es va esquinçar. Mil bocins. Alguns ja ho sabeu: la meitat de la meva família és valenciana, i el País Valencià és una casa bellíssima que m'ha reservat les coses més boniques que m'han passat en aquesta vida. És el meu país. És la meva gent. Que estimo i respecto amb bogeria. Estava immers en la promoció del meu últim concert. I havia de dir-vos que aquesta setmana surt una nova cançó. Però no tinc cor ni cos per avantposar-ho a la realitat dura i cruel que vivim. Ja ho faré quan el moment ho permeti. Quan ho senti així. Ara toca acompanyar. Ajudar. Assenyalar els culpables. I convocar-vos a la manifestació d'aquest dissabte a València. 18.00h. Plaça de l'Ajuntament. País Valencià, amb el cor trencat: us estimo 💔❤️‍🩹

~
La il•lustració és del bonic d'en Joan Turu 😘