A l’Antiga Grècia es considerava la música com un regal dels Déus. Harmonia era la deessa immortal de la pau i la concòrdia. El terme musical que du el mateix nom prové de l’arrel grega ‘harmos’ que, literalment, significa ‘unió’. I això és el que hem fet aquesta darrera setmana a l’estudi. Formar un tot entre les veus principals i les segones veus. Ha sigut una experiència mística, i he descobert nous vestits vocals, coses increïbles d’aquest ofici, algunes de més fàcils, d’altres de més difícils. La veu humana cantada va ser definida per Plató com un impacte de l’aire que arriba, a través de l’oïda, al bell mig de l’ànima. La veu és el substrat de la nostra comunicació. Amb ella es transmet la cultura i s’expressen les emocions. Per això escric cançons. I les canto.

[VÍDEO]  Dietari de gravació. Quart eposodi. Al bell mig de l’ànima.

~
Fent-te mecenes m'ajudes a autogestionar aquest projecte musical. Vols fer un cop d'ull a les recompenses? Clica aquí!