🔴 COMUNICAT 🔴
Cesk Freixas · 2024: 20 anys i un comiat

El 4 de gener de 2004 vaig fer el meu primer concert. Va ser a Igualada, al Bar Jimmy Jazz. No tenia gaires cançons, però no hi va faltar ni un amic. Allà vaig començar a viure un somni. Amb 19 anys vaig llançar-me literalment a la carretera, vaig deixar la universitat, les feines per pagar-me la carrera i, gràcies a la família i als amics, vaig tancar els ulls per submergir-me en un somni preciós. 20 anys després, després de mitja vida, els torno a obrir. El 2024 farà dues dècades que em dedico a l'ofici de fer cançons. Ho he fet i ho segueixo fent per la llengua, pels Països Catalans, per la justícia i per la solidaritat. Després de trobar-me a tantes persones com regals, de reconèixer-me en cadascuna de les comarques que he trepitjat, després de 20 anys, 9 discos i pràcticament 2.000 concerts... aquest projecte musical s'atura.

El 2024, i part del 2025, serà un any de celebració. I també de comiat. Amb en Victor Nin estem preparant un nou format, una nova banda, per interpretar les cançons més representatives dels meus treballs. Serà un espectacle únic, extremadament especial, una cloenda humil i sincera i, per suposat, ja en tenim la contractació oberta. Ho enregistrarem absolutament tot, i en sortirà un disc, el desè de la meva trajectòria, i serà el meu primer treball en directe. Després de l'hivern de 2025, us diré adéu. No serà un adéu per sempre; serà un fins aviat. Potser seran dos anys, o potser en seran més. Qui sap. M'aturaré, perquè no ho he fet mai. Així ho sento. Així ho necessito. I així ho vull. Comparteixo l'amor i els dies amb dos fills petits i la meva companya, i els dec molts caps de setmana. Molts. Masses.

Per endolcir aquest comiat, per fer-lo comú i habitable, aquest proper mes de gener trauré una nova cançó. L'he pensat i l'he volgut dirigir cap a totes aquelles persones que estimeu aquesta proposta musical i la sentiu tan vostra que noteu com us batega al costat del cor. L'hem treballat a llàgrima viva amb l'estimadíssim Victor Nin, i l'hem produït amb pell de gallina amb en Pau Romero. Em penso que és una de les cançons més boniques que he escrit en aquests vint anys d'anar fent, que és la millor manera d'anar dient.

Gràcies. Desitjo trobar-vos als darrers concerts d'aquest any que ve. No sabeu com d'especial i estimat m'heu fet sentir. Gràcies. De tot cor.

Cesk Freixas